Es tracta en principi d'un conjunt d'habitatges en règim de comunitat de propietaris, ja sigui en edificació vertical, en cases aïllades o adossades, dissenyades en general amb la col·laboració dels seus propis residents. Són habitatges com qualsevol altre habitatge, amb la possibilitat de revendre, de recuperar les inversions realitzades i d'obtenir beneficis de la seva eventual revaloració, com qualsevol altra propietat immobiliària. Addicionalment, es poden oferir fórmules com la cessió d'ús per períodes establerts de 10, 15, 30 anys, etc. i fins i tot en règim de lloguer. Tot això dependrà sempre de l'estructura que es pretengui i de la voluntat i capacitat financera dels seus integrants. Algunes comunitats d'aquest tipus poden també beneficiar-se dels incentius que l'Administració tingui determinats.

Aquest conjunt d'habitatges ha de tenir espais comuns, amb àrees recreatives i per a activitats comunitàries. La seva finalitat és evitar l'aïllament, animant a les persones que viuen soles i a la gent gran a desenvolupar un paper actiu i important en la comunitat, en cooperació, esperit veïnal, però també amb independència. Els habitatges es dissenyen amb cuina, dormitoris, estudi, bany, saló, etc., com qualsevol altra casa. Normalment, les cases d'un cohousing són lleugerament més petites que les cases convencionals perquè l'espai s'utilitza d'una manera més eficient. La zona comuna es dissenya per ser el centre de la comunitat, utilitzat per tots els residents. La cuina de la zona comuna i les sales comunes permeten a la comunitat fer festes i reunions. La zona comuna és normalment més gran, amb serveis i instal·lacions que no existeixen en els habitatges individuals. Aquests serveis poden incloure instal·lacions per a la cura de nens, espai de jocs, biblioteca, bugaderia, sala de música, gimnàs, piscina, porxos, magatzem, sala de reunions, sala de televisió, sala multiusos i tallers artesanals. També poden incloure jardins, horts, àrea per a nens i zones de passeig i d'oci.

El govern de la comunitat es forma per tots els residents, que assumeixen la responsabilitat de direcció i manteniment d'edificis i espais comuns. Els residents participen activament en diversos grups de treball. Es paga una quota mensual que permet a la comunitat comprar els subministraments necessaris o pagar per treballs que requereixen contractar professionals externs. Es tria una junta directiva formada per càrrecs rotatoris o electes, per evitar personalismes. L'experiència de molts cohousing mostra que la participació activa dels residents des de l'inici del projecte contribueix a unir llaços i enfortir el sentiment comunitari. Construir una comunitat és un treball ardu. Treballar junts i participar activament en el desenvolupament i procés de disseny forja una comunitat forta i amb bon funcionament posterior. En cohousing ningú està obligat a participar-hi. Els residents participen perquè volen, segons el temps lliure de què disposen, les seves capacitats i els seus desitjos. Una idea actual, d'acord amb el concepte de sostenibilitat, consisteix a promoure dissenys i ús de materials de construcció energèticament eficients. Alguns cohousings utilitzen fonts renovables d'energia o orienten les cases cap al sud per estalviar-la. El reciclatge pot estar també integrat en aquestes comunitats. Això resulta avui en dia molt interessant, tant per a l'economia de la futura comunitat com per a l'obtenció del beneplàcit en projectes d'implantació per part de l'Administració i de les seves eventuals subvencions o bonificacions en impostos (IBI, IRPF, etc.).